El territori metropolità de Barcelona, amb una superfície de 636 km2 i més de 3,2 milions de persones, és una de les àrees metropolitanes més grans d’Europa i té un pes important a la Mediterrània. Les ciutats metropolitanes solen tenir una sèrie de característiques (elevada densitat residencial, habitatges envellits, dèficit d’espais verds, etc.) que afecten negativament les seves condicions ambientals.

Planificar ciutats i entorns urbans més sostenibles i respectuosos amb l’entorn implica considerar especialment les zones i els col·lectius més vulnerables, ja que les desigualtats que ja pateixen també els fan més vulnerables al canvi climàtic.

ACTUACIONS CLAU

• Protegir i potenciar els beneficis que aporten els ecosistemes per fer ciutats més saludables i agradables (ciutats més verdes i tranquil·les, manteniment i gestió de zones agrícoles i forestals, presència d’aigua, etc.).
• Vetllar perquè els projectes de reforma o rehabilitació i altres tipus d’intervencions siguin oportunitats per millorar les ciutats —tant els espais públics com les llars—, perquè esdevinguin poblacions més fresques i menys vulnerables als estius més llargs i més calorosos; en definitiva, perquè esdevinguin ciutats més saludables.
• Avançar cap a ciutats metropolitanes més adaptades: més naturalitzades, amb espais frescos i amb una estratègia de rehabilitació dels edificis que integri criteris energètics.

Un territori adaptat i saludable

• Es definirà el sistema vertebrador de l’aigua format pels rius, rieres, rierols, etc.
• Es delimitaran els espais més òptims per generar energies renovables i així facilitar, mitjançant l’urbanisme, un model energètic metropolità més descentralitzat.
• Es millorarà l’habitabilitat, la qualitat ambiental, l’ús racional de l’aigua i l’aprofitament d’energies renovables, i es fomentarà la rehabilitació d’edificis i la renovació urbana.

Refugis climàtics

L’emergència climàtica requereix començar a actuar ja amb mesures urgents. Per això, l’AMB i els ajuntaments metropolitans han començat a desenvolupar una xarxa de “refugis climàtics”, per gestionar els episodis de calor i de fred i fer front a les temperatures extremes, que comporten un augment de la mortalitat, sobretot de les persones més vulnerables. Els refugis climàtics permeten que espais polivalents ja existents com casals, biblioteques, parcs, etc. ofereixin confort, aigua i àrees de descans a la població més vulnerable.