Reconeixement de l’emergència climàtica de l’AMB
Els seus impactes i les eines per actuar contra el canvi climàtic al territori metropolità amb la màxima rapidesa
Presentació
L’AMB, com a ens local supramunicipal, té una important capacitat d’acció i un paper imprescindible per liderar i ajudar a construir una resposta supralocal al canvi climàtic que integri tot l’àmbit metropolità. Els ajuntaments també tenen un paper fonamental en l’acció climàtica local i són, sense dubte, els motors per aconseguir que les institucions supramunicipals assumeixin l’enfocament local adequat de resposta a l’emergència climàtica.
El reconeixement d’una emergència climàtica a l’AMB és urgent i necessari. Cal donar una resposta ràpida i efectiva amb compromisos concrets per lluitar contra el canvi climàtic.
L’ AMB treballa per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, abandonant els combustibles fòssils amb l’aposta per una energia 100 % renovable. Per facilitar aquest procés de transformació cap a l’acció col·lectiva, l’AMB ha declarat l’emergència climàtica al seu territori, incorporant l’acció climàtica transversal a través de vuit principis, sis objectius i cinc reptes clau.
Principis del compromís
Acció transformadora que ens empenyi a actuar com a societat en el context d’emergència climàtica amb responsabilitat, anàlisi crítica i creativitat i superant l’impacte limitat de l’acció individual.
La salut implica un benestar físic, mental i social. Per tant, la mitigació de la crisi climàtica i l’adaptació als impactes que generi (onades de calor o sequeres, per exemple) són indissociables de la salut i el benestar dels ciutadans i les ciutadanes.
Un tracte just per a totes les persones, amb l’objectiu d’evitar discriminacions que poden comportar desigualtats en determinades decisions i projectes vinculats a la lluita contra el canvi climàtic.
Transformació cap a una economia sostenible abandonant els combustibles fòssils, reduint el consum i amb energia renovable i local. Cal un canvi en la manera de produir, gestionar i consumir l’energia.
Més transport públic, millor connexió entre municipis i millora del sistema logístic de mercaderies.
Impuls d’un model circular que respecti els límits ecològics del planeta i garanteixi una vida digna per a tothom.
Més llocs de treball, més oportunitats d’ocupació vinculades a una economia verda (energia renovable, gestió forestal sostenible, etc.) i un millor repartiment de la feina.
Alimentació saludable i basada en el consum d’aliments de temporada, de proximitat i de producció sostenible.
Objectius
Neutralitat de carboni del territori metropolità
0 emissions de GEH el 2050
Integració dels objectius de sobirania energètica
Consums d'edificis i enllumenat públic neutres en emissions
Impuls de les energies renovables
100MWp instal·lats el 2030
Eficiència i estalvi energètics
50% menys de consum d’edificis i enllumenat públic al 2030
Reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle
55% menys d’emissions el 2030 respecte del 2005
Adaptació al canvi climàtic
Adaptació preventiva, plans locals d’adaptació i refugis climàtics
Glossari
Acció climàtica
Conjunt de polítiques destinades a evitar un augment de la temperatura mitjana global superior a 2 °C respecte a l’època preindustrial.
Acidificació dels oceans
Disminució contínua del pH de les aigües oceàniques per l’addició d’ions d’hidrogen, a causa de l’increment de diòxid de carboni a l’atmosfera. És un procés paral·lel a altres canvis que tenen lloc en els oceans, com la reducció en la concentració d’oxigen i els canvis en la salinitat.
Adaptació al canvi climàtic
Ajustament dels sistemes humans o naturals als efectes inevitables del canvi climàtic. La capacitat d’adaptació al canvi climàtic, juntament amb el risc climàtic i la sensibilitat climàtica, és un dels factors que condiciona la vulnerabilitat. Les mesures d’adaptació al canvi climàtic són, juntament amb les mesures de mitigació del canvi climàtic, un dels pilars fonamentals de la transició climàtica.
Canvi climàtic
Es refereix als canvis naturals del sistema climàtic planetari, els cicles interglacials que succeeixen cada desena de milers d’anys. No és útil per referir-se al fenomen actual, ja que canvi és un concepte neutre-positiu, que no reflecteix la gravetat i la magnitud del forçament climàtic generat pels humans.
Comunitats energètiques
Són agrupacions de persones físiques, entitats, PIMES i administracions públiques que s’organitzen per solucionar diferents reptes que planteja la transició energètica de forma col·lectiva, a partir de projectes d’abast local i on l’objectiu principal és la creació de valor social.
Crisi climàtica
Impacte ambiental i econòmic greu provocat per l’escalfament global. És la situació en què ens trobem, com a conseqüència de dècades d’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Descriu la inestabilitat actual i, com totes les crisis (econòmiques, polítiques o socials), si no se soluciona pot empitjorar.
CO2 equivalent
Magnitud que permet determinar el potencial d’escalfament global dels gasos amb efecte d’hivernacle a partir de la seva equivalència en diòxid de carboni, mitjançant l’aplicació de potencials d’escalfament per a cada gas.
Descarbonització
Eliminació de carboni de l’atmosfera per frenar l’escalfament global. Es pot referir a la descarbonització de les activitats humanes o dels processos econòmics. Consisteix a fer que un procés o una àrea d’activitat redueixi la seva dependència als combustibles fòssils i a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva.
Desforestació
Acció i efecte de despullar de bosc un terreny extens. Gran part de la desforestació és causada per l’expansió de l’agricultura intensiva, la urbanització i els incendis forestals. La desforestació provoca que els boscos deixin de fer la funció d’embornals i, per tant, deixin d’absorbir diòxid de carboni.
Desertificació
Procés de formació de deserts induït per l’activitat antropogènica i el dèficit de precipitació. La desertificació altera el cicle de l’aigua, amenaça el potencial del sòl de produir aliments i biomassa, provoca pèrdua de la biodiversitat i activa mecanismes de retroacció climàtica que afecten importants paràmetres climàtics.
DUM
Distribució urbana de mercaderies. L’increment en la demanda de transport urbà de mercaderies és degut a la concentració de la majoria de població en zones urbanes i a al repartiment de gran part de la producció en aquestes àrees densament poblades. La seva eficiència és important, perquè les distàncies relatives d’aquest tipus d’activitats han augmentant considerablement durant els darrers anys.
Economia circular
Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes, minimitzant la utilització de matèries primeres, com a alternativa a un model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició.
Emergència climàtica
Indica la gravetat de la situació climàtica actual i la necessitat d’actuació immediata, amb mesures excepcionals, per part dels poders públics (com en el cas de les emergències sanitàries, de seguretat o humanitàries). El concepte emergència climàtica s’ha banalitzat perquè s’utilitza sense vincular-lo amb mesures urgents i excepcionals.
Emissions difuses
Són les corresponents a les activitats no incloses en el règim del comerç de drets d’emissió (non-EU ETS emissions) –com el transport, els residus, l’agricultura, els serveis, l’energia o la indústria no regulada–.
Emissions del règim de comerç de dret d’emissions (EU ETS)
El règim Europeu del comerç de drets d’emissió RCDE (EU-ETS d’Emission Trading Scheme) es va posar en marxa en els vint-i-cinc Estats membres de l’UE l’1 de gener de 2005. Se centra en els grans emissors industrials responsables de gairebé la meitat de les emissions de CO2 de l’UE. El nucli del règim el constitueix la moneda comuna d’intercanvi, els drets d’emissió. Un dret autoritza a emetre una tona de CO2
Escalfament global
Augment gradual de la temperatura mitjana de la Terra per la intensificació de l’efecte d’hivernacle. Hi ha coneixements científics sòlids (recollits als informes de l’IPCC, entre d’altres) sobre el fet que l’escalfament global actual està forçat per l’emissió massiva de gasos amb efecte d’hivernacle que genera l’activitat humana, sobretot des de la revolució industrial.
Escenari climàtic
Previsió del sistema climàtic futur, tenint en compte les diverses variables que hi intervenen. Podem parlar d’escenaris moderats o extrems, segons les diferents anàlisis.
Fenomen meteorològic extrem
Fenomen meteorològic poc comú o impropi de l’estació meteorològica en un lloc determinat. Episodi meteorològic de gran virulència, que es dona en un curt espai temporal i que comporta danys i perjudicis econòmics, socials i ambientals. Exemples: pluges torrencials, inundacions, sequeres, onades de calor, ventades, temporals marítims, etc.
Gasos amb efecte d’hivernacle (GEH)
Els gasos amb efecte d’hivernacle retenen l’energia solar a l’atmosfera, la qual cosa provoca l’escalfament global (com la coberta i les parets transparents en un hivernacle). La crema massiva de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) genera grans emissions de GEH que comporten un ràpid escalfament global. Els principals GEH són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid de dinitrogen (N2O).
-
Illa de calor urbana
Àrea urbana amb una temperatura ambiental més alta que la de les zones del voltant, a causa principalment de la major absorció de la radiació solar que fan els materials urbans d’edificis, carreteres i altres infraestructures. L’efecte que es produeix en les illes de calor urbanes s’intensifica amb l’escalfament global i el canvi climàtic
-
Infraestructura verda i blava
Xarxa d’espais naturals, seminaturals i altres elements ambientals estratègicament planificats, dissenyats i gestionats per oferir una gran varietat de serveis ecosistèmics. Inclou espais verds (ecosistemes terrestres) i blaus (ecosistemes aquàtics) i altres elements físics en àrees terrestres (naturals, rurals i urbanes) i marines.
-
Inundació
Submersió d’una àrea habitualment no coberta per l’aigua, a causa del desbordament d’un riu, del trencament d’una resclosa, d’un desglaç de gran magnitud o d’un temporal marítim.
-
IPCC
Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (de l’anglès Intergovernamental Panel on Climate Change). Grup d’experts sobre canvi climàtic de les Nacions Unides.
-
Justícia climàtica
Conjunt de principis que defensen un tracte just per a totes les persones i tots els països, amb l’objectiu d’evitar les discriminacions que poden comportar determinades decisions i projectes vinculats a la lluita contra el canvi climàtic.
-
Metabolisme urbà
El metabolisme urbà és el flux de materials i energia sobre el qual recolza el funcionament dels nuclis urbans. L’ordenació dels serveis tècnics, la rehabilitació energètica, la infraestructura verda i blava, les estratègies de sostenibilitat sobre els teixits urbans existents, l’adaptació del planejament als riscos i vulnerabilitats del canvi climàtic i la integració urbana del model de generació són aspectes del metabolisme urbà. Al metabolisme urbà s’associen tots els fluxos d’energia, de materials i d’informació que defineixen una ciutat, juntament amb els impactes que generen els residus.
-
Migrant climàtic
Migrant ambiental que es veu obligat a abandonar el seu lloc de residència habitual a causa de la degradació ambiental provocada pel canvi climàtic. Actualment, el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional.
-
Mitigació
Intervenció humana per reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o per potenciar la capacitat dels embornals. Neutralitat de carboni o neutralitat climàtica Situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la seva absorció a través dels embornals.
-
Onada de calor
Fenomen pel qual la temperatura de l’aire experimenta un augment considerable durant diversos dies, provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid. Actualment, les onades de calor tendeixen a ser més freqüents, més llargues i més intenses pels efectes de l’escalfament global.
-
Petjada de carboni
Quantitat de carboni que s’aboca a l’atmosfera per les activitats humanes individuals, dels productes, dels processos industrials, etc. Impacte ambiental que s’utilitza en l’anàlisi de cicle de vida d’un producte o servei per mesurar la seva contribució al potencial d’escalfament de l’atmosfera.
-
Pluja torrencial
Pluja extremament forta i violenta, normalment associada a una tempesta i acompanyada de llamps o calamarsa, que sol causar revingudes, rierades, torrentades, inundacions o inundacions sobtades.
-
Punts de no retorn
Són els punts d’inflexió del canvi climàtic, els llindars crítics que, si es superen, provocaran processos naturals amb dinàmica pròpia, independentment del que fem els humans. Un d’aquests punts de no retorn és la temperatura d’escalfament global, en relació amb el període preindustrial 1880-1900. En general s’havia considerat que els 2 ºC d’escalfament eren un punt de no retorn per al sistema climàtic planetari, però un informe de l’IPCC del 2018 situa implícitament aquest punt d’inflexió en 1,5 ºC.
-
Resiliència urbana (al canvi climàtic)
Capacitat d’un sistema socioecològic (entorns humanitzats: urbans i rurals) de resistir i recuperar l’estabilitat en vista dels efectes del canvi climàtic.
-
Sequera
Situació de dèficit hídric en què les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no poden ser satisfetes. La sequera es distingeix en sequera meteorològica, sequera agrícola i sequera hidrològica.
-
Serveis ecosistèmics
Els serveis ecosistèmics són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Un servei ecosistèmic deriva de les funcions pròpies dels ecosistemes. De serveis ecosistèmics n’hi ha de quatre tipus, segons el benefici que ofereixin: serveis d’aprovisionament, serveis de regulació, serveis culturals i serveis de suport.
-
Transició energètica
Abandonament progressiu de l’energia que prové de combustibles fòssils en benefici de l’energia que prové de fonts d’energia renovables. La transició energètica és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. La transició energètica forma part de la transició climàtica i, al seu torn, de la transició ecològica.
-
Vulnerabilitat
Condició resultant de factors o processos físics, socials, econòmics i ambientals que predisposa els elements exposats a un fenomen natural a patir-ne els efectes nefastos.