L’actual model econòmic lineal, basat en el consum de productes d’un sol ús, condemna els recursos materials i energètics del planeta a una ràpida desaparició. L’emergència climàtica ens empeny cap a un model de desenvolupament econòmic circular que redueixi l’extracció de matèries primeres i minimitzi la generació de residus, tot afavorint la reducció i la reutilització tantes vegades com sigui possible.
El territori metropolità de Barcelona, amb una superfície de 636 km2 i més de 3,2 milions de persones, és una de les àrees metropolitanes més grans d’Europa i té un pes important a la Mediterrània. Les ciutats metropolitanes solen tenir una sèrie de característiques (elevada densitat residencial, habitatges envellits, dèficit d’espais verds, etc.) que afecten negativament les seves condicions ambientals.
Reduir les emissions generades pel trànsit rodat, principal emissor de contaminants a l’atmosfera, és un dels reptes més rellevants de l’emergència climàtica.
L’aigua és un recurs vital per al benestar humà, per al funcionament dels ecosistemes i per al creixement i desenvolupament econòmic. A l’àrea metropolitana, la crisi climàtica agreujarà la manca de recursos hídrics.
Canviar la manera com produïm i consumim energia, abandonant els combustibles fòssils, reduint el consum energètic i impulsant l’energia renovable.
Cal actuar ja, amb urgència i rapidesa. Al territori metropolità patim cada cop més fenòmens climàtics extrems (onades de calor, pluges torrencials, sequeres…) i sabem que cap a finals del segle XXI la temperatura mitjana anual pot arribar a augmentar 1,9 °C en un escenari moderat, i fins a 4 °C en l’escenari més pessimista. Som un territori especialment vulnerable al canvi climàtic.